Diumenge
XXXI de durant l’any (B) 3 de novembre de 2024
◗
Lectura
del llibre del Deuteronomi (Dt 6,2-6).
En
aquells dies, Moisès digué al poble: «Reverencia el Senyor, el teu
Déu, compleix durant tota la vida els manaments que et dono, tant
tu, com els teus fills i els fills dels teus fills. Així viureu anys
i més anys. Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et
mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que
regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares.
Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima,
amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels
manaments que avui et dono.»
◗
Salm
responsorial (17) R.
Us
estimo, Senyor, vós m’enfortiu. Us estimo, Senyor, vós
m’enfortiu, / roca i muralla que em deslliura. R. Déu meu, penyal
on m’emparo, / escut i força que em salva. / Rodejat d’adversaris
delirants, clamo el Senyor, / crido auxili d’entre els enemics. R.
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal. / Beneeixo el Senyor que
em salva. / Ha donat grans victòries al seu rei, / ha mostrat l’amor
que té al seu ungit. R.
◗
Lectura
de la carta als cristians hebreus (He 7,23-28)
Germans,
els sacerdots de l’antiga aliança van ser molts, perquè la mort
els impedia de continuar en les seves funcions. Però Jesús, que viu
per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això
té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s’acosten
a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells. Un
sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per
això va ser tret d’enmig dels pecadors i enlairat més amunt del
cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant
pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir a si
mateix una sola vegada. La Llei havia fet sacerdots uns homes plens
de febleses, però els termes del jurament que ha substituït la Llei
han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.
◗
Lectura
de l’Evangeli segons sant Marc (Mc 12,28b-34)
En
aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va
fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de
la Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: “Escolta,
Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima
el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot
el pensament, amb totes les forces.” El segon és: “Estima els
altres com a tu mateix.” No hi ha cap altre manament més gran que
aquest.» El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És
veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora
d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb
totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que
tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar.»
Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets
lluny del regne de Déu.» I ningú no s’atreví a fer-li cap més
pregunta.
