CAP A UNA NOVA ESGLÉSIA
La primera pedra es col·loca un diumenge de juliol de 1832, dia de la Festa Major d’estiu, amb la solemnitat que requeria el cas. La construcció del nou temple era una obra de gran envergadura per a un poble com Pallejà que, en aquell temps, ratllava els 300 habitants.
La construcció del segon temple parroquial de Pallejà, l’actual, es compon de dues etapes: la dels anys 1832-1833 i la que va de 1851 a 1862 i fins més enllà. La decisió de construir un nou temple en aquells anys fou mot valenta, segurament motivada per la crítica situació de l’església vella, però, a la vegada inoportuna, perquè no eren els moments més adequats. Davant de tot això i per haver-se esgotat el pressupost inicial, les obres quedaren parades el 1833 i així fou durant vint anys. El projecte inicial era engrandir l’església vella.
La població anava creixent lentament, el 1840 s’arribà als 344 habitants. Les obres seguien parades, a l’església vella s’hi anaven fent reparacions fins que al 1851, amb uns anys de relativa pau, el bisbe de Barcelona, Dr. Costa i Borràs, plantejà als pallejanencs la necessitat de reprendre les obres i digué que ell també faria alguna aportació, com així fou.
Finalment i superats tots els problemes esmentats i altres, el juliol de 1862 es féu la solemne benedicció del nou temple parroquial. La crònica de l’acte i de les festes corresponents la feu el mateix rector d’aleshores Mn. Joaquin Samorri pvre. Diu així:
“En lo dia tretze de juliol de 1862, dia de la festa major de esta parròquia, concluïdes ja les obres de la nova església revisades i trobades conforme dites obres per lo Rt. Benet Xiró, Cura pàrrroco de Molins de Rei,........se feu la solemne benedicció d’aquest temple i se feu solemne processó trasladant des de l’església vella a la nova les relíquies de la gloriosa Patrona de esta parròquia Santa Eulàlia de Mèrida.
(Santa Eulàlia de Pallejà. Abans i ara. Albert Massegur.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada