21 de maig 2021

EVANGELI

 

Diumenge de Pentecosta (B) COMENTARI

Lectura del libro de los Hechos de los Apóstoles (Hch 2,1-11) 

Al cumplirse el día de Pentecostés, estaban todos juntos en el mismo lugar. De repente, se produjo desde el cielo un estruendo, como de viento que soplaba fuertemente, y llenó toda la casa donde se encontraban sentados. Vieron aparecer unas lenguas, como llamaradas, que se dividían, posándose encima de cada uno de ellos. Se llenaron todos de Espíritu Santo y empezaron a hablar en otras lenguas, según el Espíritu les concedía manifestarse. Residían entonces en Jerusalén judíos devotos venidos de todos los pueblos que hay bajo el cielo. Al oírse este ruido, acudió la multitud y quedaron desconcertados, porque cada uno los oía hablar en su propia lengua. Estaban todos estupefactos y admirados, diciendo: «¿No son galileos todos esos que están hablando? Entonces, ¿cómo es que cada uno de nosotros los oímos hablar en nuestra lengua nativa? Entre nosotros hay partos, medos, elamitas y habitantes de Mesopotamia, de Judea y Capadocia, del Ponto y Asia, de Frigia y Panfilia, de Egipto y de la zona de Libia que limita con Cirene; hay ciudadanos romanos forasteros, tanto judíos como prosélitos; también hay cretenses y árabes; y cada uno los oímos hablar de las grandezas de Dios en nuestra propia lengua».

 

Salmo responsorial (103)

 

R. Envía tu Espíritu, Señor, y repuebla la faz de la tierra.

O bien: Aleluya.

Bendice, alma mía, al Señor: / ¡Dios mío, qué grande eres! / Cuántas son tus obras, Señor; / la tierra está llena de tus criaturas. R.Les retiras el aliento, y expiran / y vuelven a ser polvo; /envías tu espíritu, y los creas, / y repueblas la faz de la tierra. R.Gloria a Dios para siempre, / goce el Señor con sus obras; / que le sea agradable mi poema, / y yo me alegraré con el Señor. R.

 

Lectura de la primera carta del apóstol san Pablo a los Corintios (1Cor 12,3b-7.12-13)

 

Hermanos: Nadie puede decir: «Jesús es Señor», sino por el Espíritu

Santo. Y hay diversidad de carismas, pero un mismo Espíritu; hay diversidad de ministerios, pero un mismo Señor; y hay diversidad de actuaciones, pero un mismo Dios que obra todo en todos. Pero a cada

cual se le otorga la manifestación del Espíritu para el bien común. Pues, lo mismo que el cuerpo es uno y tiene muchos miembros, y todos los miembros del cuerpo, a pesar de ser muchos, son un solo cuerpo, así es también Cristo. Pues todos nosotros, judíos y griegos,

esclavos y libres, hemos sido bautizados en un mismo Espíritu, para formar un solo cuerpo. Y todos hemos bebido de un solo Espíritu.

 

Lectura del santo Evangelio según san Juan (Jn 20,19-23)

 

Al anochecer de aquel día, el primero de la semana, estaban los discípulos en una casa, con las puertas cerradas por miedo a los judíos. Y en esto entró Jesús, se puso en medio y les dijo: «Paz a vosotros». Y, diciendo esto, les enseñó las manos y el costado. Y los discípulos se llenaron de alegría al ver al Señor. Jesús repitió: «Paz a vosotros. Como el Padre me ha enviado, así también os envío yo». Y, dicho esto, sopló sobre ellos y les dijo: «Recibid el Espíritu Santo; a quienes les perdonéis los pecados, les quedan perdonados; a quienes se los retengáis, les quedan retenidos».

 

 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)

 

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

 

Salm responsorial (103)

 

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra. O bé: Al·leluia.Beneeix el Senyor, ànima meva. / Senyor, Déu meu, que en sou de gran. / Que en són de variades, Senyor, les vostres obres, / la terra és plena de les vostres criatures. R. Si els retireu l’alè, / expiren i tornen a la pols d’on van sortir. / Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, /i renoveu la vida sobre la terra. R. Glòria al Senyor per sempre. / Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, / que li sigui agradable aquest poema, / són per al Senyor aquests cants de goig. R.

 

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7.12-13)

 

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

 

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)

 

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

FULL DOMINICAL













 









IMATGES DE L'ESGLÉSIA

 










ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE PALLEJÀ



           PARRÒQUIA SANTA EULÀLIA DE PALLEJÀ

                 CAP A UNA NOVA ESGLÉSIA

La primera pedra es col·loca un diumenge de juliol de 1832, dia de la Festa Major d’estiu, amb la solemnitat que requeria el cas. La construcció del nou temple era una obra de gran envergadura per a un poble com Pallejà que, en aquell temps, ratllava els 300 habitants.

La construcció del segon temple parroquial de Pallejà, l’actual, es compon de dues etapes: la dels anys 1832-1833 i la que va de 1851 a 1862 i fins més enllà. La decisió de construir un nou temple en aquells anys fou mot valenta, segurament motivada per la crítica situació de l’església vella, però, a la vegada inoportuna, perquè no eren els moments més adequats. Davant de tot això i per haver-se esgotat el pressupost inicial, les obres quedaren parades el 1833 i així fou durant vint anys. El projecte inicial era engrandir l’església vella.

La població anava creixent lentament, el 1840 s’arribà als 344 habitants. Les obres seguien parades, a l’església vella s’hi anaven fent reparacions fins que al 1851, amb uns anys de relativa pau, el bisbe de Barcelona, Dr. Costa i Borràs, plantejà als pallejanencs la necessitat de reprendre les obres i digué que ell també faria alguna aportació, com així fou.

Finalment i superats tots els problemes esmentats i altres, el juliol de 1862 es féu la solemne benedicció del nou temple parroquial. La crònica de l’acte i de les festes corresponents la feu el mateix rector d’aleshores Mn. Joaquin Samorri pvre. Diu així:

En lo dia tretze de juliol de 1862, dia de la festa major de esta parròquia, concluïdes ja les obres de la nova església revisades i trobades conforme dites obres per lo Rt. Benet Xiró, Cura pàrrroco de Molins de Rei,........se feu la solemne benedicció d’aquest temple i se feu solemne processó trasladant des de l’església vella a la nova les relíquies de la gloriosa Patrona de esta parròquia Santa Eulàlia de Mèrida.

(Santa Eulàlia de Pallejà. Abans i ara. Albert Massegur.)



 

FULLS PARROQUIALS

 

 







DIUMENGE V DE PASQUA – 2 DE MAIG DE 2021 – Nº 173

 

Cáritas y el amor político

 180. Reconocer a cada ser humano como un hermano o una hermana y buscar una amistad social que integre a todos no son meras utopías. Exigen la decisión y la capacidad para encontrar los caminos eficaces que las hagan realmente posibles. Cualquier empeño en esta línea se convierte en un ejercicio supremo de la caridad. Porque un individuo puede ayudar a una persona necesitada, pero cuando se une a otros para generar procesos sociales de fraternidad y de justicia para todos, entra en «el campo de la más amplia caridad, la caridad política».

Se trata de avanzar hacia un orden social y político cuya alma sea la caridad social. Una vez más convoco a rehabilitar la política, que «es una altísima vocación, es una de las formas más preciosas de la caridad, porque busca el bien común».

 

...

Càritas i l'amor polític
...
180. Reconèixer a cada ésser humà com un germà o una germana i buscar una amistat social que integri a tots no són meres utopies. Exigeixen la decisió i la capacitat per trobar els camins eficaços que les facin realment possibles. Qualsevol obstinació en aquesta línia es converteix en un exercici suprem de la caritat. Perquè un individu pot ajudar a una persona necessitada, però quan s'uneix a altres per generar processos socials de fraternitat i de justícia per a tothom, entra en «el camp de la més àmplia caritat, la caritat política».
Es tracta d'avançar cap a un ordre social i polític l'ànima sigui la caritat social. Un cop més convoque a rehabilitar la política, que «és una altíssima vocació, és una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú».


 

De la Carta Encíclica  “FRATELLI TUTTI”

(Del papa  Francesc,  octubre 2020)

 

 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

20 de maig 2021

HORARIS DE MISSES

 


 

HORARIS  DE MISSES

 

 

FEINERS - LABORABLES:                               19h.  (bil)                                                                                                                                                                                               

DISSABTES - SÁBADOS:                                 19 H  (cat)

 

DIUMENGES – DOMINGOS :                          11 H  (bil)

                                                                                

 

AVISOS:

Al temple mantinguem les distàncies entre famílies.

Siguem generosos en la col·lecta, que estem endarrerits.

Les persones de risc per edat o malaltia seguiu dispensades del precepte dominical.                          Seguiu la Missa a casa.

 

DESPATX PARROQUIAL:

         - A l'església         19'45 H

 

BLOQ: https://parroquiasantaeulaliapalleja.bloqspot.com/?m=1

 

 

SANTA EULÀLIA

FULL PARROQUIAL ABRIL 2024